Molta sort!

La professora Marta Casadesús defensa la seva tesi doctoral

Demana informació
X
Other contact or email
22 novembre 2019

El proper 25 de novembre, a l’Institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) de la Universitat Politècnica de Catalunya, la nostra docent Marta Casadesús defensarà la seva tesi doctoral. A pocs dies de la presentació, ens ha concedit aquesta entrevista:

- En primer lloc, parla’ns una mica de tu i de la teva trajectòria professional.

Vaig estudiar Enginyeria Química i posteriorment em vaig especialitzar en el tèxtil. Venint de la vora del Llobregat, sempre he sentit parlar de fils i teixits, i m’agrada que se segueixi fent. Per això imparteixo classes a LCI Barcelona i també a la UPC, on he participat en projectes de recerca que m’han permès combinar ciència i creativitat. Espero poder seguir aquest camí, perquè en el sector hi ha molta feina: cal anar endavant i fer-ho d’una forma responsable i sostenible.

- D’aquí uns dies defensaràs la tesi doctoral Avaluació d'alternatives industrials per a l'obtenció de nous materials que valoritzen residus queratínics. Quines són les línies bàsiques de la teva investigació?

L’objectiu general de la tesi consisteix en estudiar possibles vies de valorització de les plomes de pollastre, que actualment es destinen a l’abocador i de les quals tan sols se’n recicla o valoritza una petita part, tenint en compte que les plomes que es fan servir en jaquetes i nòrdics tenen una altra procedència. A partir d’aquí, es plantegen tres vies per assolir l’objectiu: la fabricació de materials compòsits, la fabricació de teixits no teixits i l’ús de les plomes com a biosorbents de contaminants presents a l’aigua. En el primer cas, es mesclen les plomes amb polímers per obtenir materials més lleugers, però mantenint o millorant propietats com la resistència; en segon lloc, es formen teixits no teixits amb plomes i llana i s’estudien les seves propietats com a material aïllant; i, en la tercera via, es determina la capacitat de sorció de les plomes del coure que es podria trobar en una aigua contaminada.

- Com va sorgir la idea de treballar a partir de plomes de pollastre?

D’entrada, potser sona estrany perquè es tracta d’una problemàtica molt concreta, però això no vol dir que sigui menys important. Es tracta d’una situació real propiciada per la indústria intensiva que, al seu torn, abarateix el preu de la carn de pollastre i fa que el seu consum sigui freqüent a tot el món, fet que es tradueix en un volum destacable de residus (al voltant d’uns 110 milions de tones arreu del món anualment!). Conscients d’això, fa alguns anys, investigadors americans van començar a estudiar opcions de valorització de les plomes, ja que les seves propietats les fa aptes per diversos usos. El tutor de la meva tesi, el professor Fernando Carrillo, va decidir seguir aquesta línia a la Universitat Politècnica de Terrassa, i actualment el grup de recerca ha estudiat ja diverses aplicacions per a les plomes.

- Per què vas decidir reutilitzar aquest residu per crear teixits no teixits? Quins avantatges ofereix respecte d’altres alternatives?

Per a aquesta aplicació es descarta la part central de les plomes, més dura, i se’n fan servir només les fibres, anomenades barbes, que no són massa diferents físicament d’altres materials a partir dels quals es fan fils. De fet, a nivell químic, les plomes estan formades principalment per queratina, igual que la llana. Per altra banda, les plomes tenen una funció termoreguladora en les aus, per això s’utilitzen per fer anoracs. Per tant, si tenen unes propietats que les fan idònies com a aïllant tèrmic, per què no poden servir també com a aïllant acústic? Tenint en compte tots aquests fets, la idea de fer un no teixit semblava viable i, de fet, ho és, ja que s’han obtingut resultats molt similars als de materials comercials pel que fa la seva capacitat com a aïllant acústic. Llavors, si es comporta igual, un cop optimitzat el procés de fabricació, aquest material serà millor degut al seu origen renovable. Sens dubte, els teixits no teixits podrien tenir moltes variacions i, en definitiva, molts més usos possibles que caldrà anar estudiant en un futur.

- Què ha significat per a tu treballar en un projecte d’economia circular? Quin creus que serà el paper d’aquest sistema en els propers anys?

En tractar un projecte des d’aquest punt de vista t’adones que, a vegades, el rendiment econòmic o ambiental del reciclatge d’un material és baix o zero, i per tant cal estudiar molt bé els processos. Cal prendre’s això com un repte que, per altra banda, és molt necessari, perquè quan analitzes els casos a fons t’adones de la quantitat de residus que es generen actualment. Això et fa aprendre metodologies per quantificar-los alhora que et demostra que encara no estem habituats a dissenyar pensant en la fi de la vida dels productes i la seva disposició final. Evidentment, el cas concret de les plomes de pollastre afecta un residu inevitable sempre que es consumeixi aquesta carn, i tot i així no hi ha alternatives industrialitzades, és a dir, la valorització no està normalitzada. La indústria tèxtil, per exemple, cada cop sembla més conscient de la contaminació que genera i aquests termes van prenent força. Si aquesta tendència es tradueix en canvis reals, en un futur ja no s’haurà de parlar d’economia circular com una excepció.

- La tesi està relacionada d’alguna manera amb les teves classes a LCI Barcelona? Quins valors del disseny intentes transmetre als alumnes?

M’encarrego de l’assignatura Processos i Productes Tèxtils dins del Títol Superior Oficial en Disseny de Moda. Malgrat ens centrem de forma específica en estudiar la formació de teixits de calada, m’agrada que els alumnes siguin conscients de les opcions que tenen a l’hora de dissenyar i/o escollir un teixit. És per això que intento mantenir-los al dia sobre nous materials o investigacions que es duen a terme. Al capdavall, un dissenyador treballa en tot el procés creatiu, des de l’elecció de les matèries primeres fins a l’estètica final d’una col·lecció i tot allò que transmet. Crec que és important ser conscient d’això per treballar de forma responsable. En aquest sentit, disseny i tecnologia van de la mà: sota el meu punt de vista, un disseny innovador implica l’ús de materials sostenibles, la creativitat ha d’utilitzar-se des d’un bon principi, arribant on faci falta per poder destacar tant en originalitat com en valors.

Molta sort, Marta!

Disseny de Moda
Professors
2019
Aquest lloc utilitza cookies per millorar la vostra experiència de navegació i oferir-vos el millor servei possible. Al continuar navegant per la pàgina, entenem que accepta la nostra
política de privadesa.