L'alumni Sandra López, finalista dels Premis CoDIC 2020

Els Premis CoDIC, atorgats pel Col·legi de Dissenyadors d'Interiors i Decoradors de Catalunya, reconeixen els millors projectes finals de carrera tant de grau com de cicle formatiu. Sandra López (Grau en Disseny d'Interiors) ha estat una de les finalistes de la 22ª edició d'aquests guardons, a la qual s'han presentat un total de 41 projectes i que s'ha celebrat en format online.

Hem parlat amb la Sandra i això és el que ens ha explicat:

- Què és "Despertar en el siglo pasado (s. XX)", el projecte tutoritzat per la professora i Ph.D. Eugenia López Reus amb el qual has participat als Premis CoDIC?

"Despertar en el siglo pasado (s. XX)" té com a base rehabilitar una masia familiar per transformar-la en un agroturisme en el qual convisquin família, viatgers i amics. El projecte neix de la família. En concret, de la meva mare i el meu avi. Ells em van fer veure que l'edifici ho mereixia, es mereixia que algú li dediqués temps. I encara que en aquest moment cap de nosaltres era conscient de totes les qüestions que rehabilitar un edifici ple de nostàlgia podia comportar, ho vaig veure clar i m'hi vaig posar.

L'abandonament d'innombrables pobles rurals i les seves masies, patrimoni històric, ha provocat que aquestes edificacions entrin en un estat de deteriorament que en molts casos és gairebé insalvable. Per això no és d'estranyar que ningú estigui interessat a invertir en la seva conservació. Recuperar les masies reorganitzant i rehabilitant els seus espais és l'objectiu principal del projecte.

Mas de la Vall (nom que he decidit donar a l'agroturisme en si) és fidel a la història i l'essència de les masies. Té com a base la família i la seva manera de conviure i compartir. I destaca l'autenticitat que envolta aquestes edificacions, brindada pel seu caràcter i identitat pròpia, la seva imperfecció i la seva aposta per materials naturals i acabats artesanals.

- Com va ser el procés de treball, des que va sorgir la idea fins que vas desenvolupar el projecte?

Realment va ser molt més fluid del que m'esperava. Quan em vaig decidir a escoltar la família, els agricultors que també viuen en masies, altres professionals, etc. les idees van anar sorgint i tot va començar a cobrar sentit. Només quedaven dues coses: dedicar-li hores i polir els detalls.

Planta baixa del projecte

- Se't va plantejar algun repte durant aquest procés? Com ho vas solucionar?

Molts! Començar a dissenyar tot l'espai en ple confinament, sense poder anar físicament al lloc, va ser tot un repte. Imprimia per parts els plans en fulles A4 i els enganxava per veure'ls detalladament i poder fer correccions. Demanava fotos, feia videotrucades quan algú podia escapar-se allà perquè m'ensenyés les zones, etc. Realment ha estat curiosa la forma en la qual ha tirat endavant el projecte, però també m'ha connectat d'una forma diferent amb el lloc. I no només a mi.

Sembla que la pandèmia ha despertat el desig de canviar d'hàbits i fugir de les grans ciutats a entorns més naturals. Fet significatiu per al projecte, perquè no pretenia aplicar-se en un únic element sinó en tots els possibles. Acabar a poc a poc amb cases i pobles buits i rehabilitar-los amb comunitats compromeses amb el seu estil de vida i l'impacte que aquest pugui comportar. Crear llocs en els quals redescobrir la vida de camp. Reviure tot allò que molts dels nostres avantpassats consideraven com el seu dia a dia. Viure d'allò que ens ofereix la pròpia naturalesa. A un altre ritme i en un entorn rural privilegiat. Aprendre d'un estil de vida que, a més de saludable, és respectuós.

En resum, recuperar espais ja construïts que funcionen, potenciar l'agroturisme com a model de negoci, impulsar l'autosuficiència de la qual gaudien les masies i destacar la importància de l'agricultura i els productes locals. Però, sobretot, aprendre de nou a gaudir de les coses senzilles, com abans. "Despertar en el siglo pasado (s. XX)" en els temps que corren no sona tant a bogeria, oi?

- Què vas sentir en saber que eres finalista dels Premis CoDIC?

Pel fet de tractar-se d'un projecte personal tan gran (el Mas consta de gairebé 1000m2 habitables) em vaig sentir molt il·lusionada, però també alleujada. Vaig començar a respirar més tranquil·la en pensar que, si un grup de professionals valorava així el projecte, significava que havia anat per bon camí. Estic molt agraïda amb el reconeixement i amb les persones que m'han ajudat durant el procés.

Puc dir que li falten hores de treball i aprofundir alguns detalls, però "Despertar en el siglo pasado (s. XX)" s'ha convertit en una herència, en "un regal a la família i a la gent de camp".

Un dels ambients del Mas

- Estem parlant del teu projecte final de carrera. Creus que en ell es reflecteix tot el que has après durant aquests quatre anys?

M'agrada pensar que reflecteix molt més. Ha estat una recopilació de tots els meus coneixements, però també una evolució de la meva manera de pensar i d'entendre el món. És important deconstruir-se per veure que hi ha milers d'idees, metodologies, etc. Moltes d'aquestes es van dur a terme fa anys i no es van fer amb la intenció de perdurar en el temps, però ho han fet! I penso que és interessant i necessari recuperar-les i tenir-les també en compte.

- Completa la frase: Estudiar a LCI Barcelona ha estat...

Intens. Tant l'Escola com jo hem passat per moltes fases, més encara sent la primera generació de la carrera d'Interiors. Del meu pas per aquí m'emporto tots i cadascun dels granets de sorra dels professors i professionals que han cregut en mi. És també gràcies a ells que avui sóc aquí, gaudint de la professió que he triat.

La Sandra és una de les nou finalistes dels Premis CoDIC 2020

- Vas acabar la carrera fa només uns mesos. Com afrontes el teu futur professional?

La gran pregunta! Amb un bagatge de tres anys d'experiència professional és una cosa que em replantejo i construeixo dia a dia. És un moment complicat, tots estem tirant endavant els nostres projectes com podem i amb lo mínim.

Ara que em trobo de nou "en plena recerca" he començat per redactar un llistat dels estudis amb els quals m'agradaria col·laborar, els he obert les portes del meu petit món i, bé, a veure què els sembla la proposta! Paral·lelament vaig plantejant nous reptes amb companys que es troben en una situació similar. Detectant problemàtiques i proposant solucions. Sobretot és important no deixar de moure's!

Descobreix els projectes de la Sandra al seu lloc web.