El professor Mariano Espinosa participa en un curt premiat pel Festival de Canes

Alegrías riojanas, curtmetratge dirigit pel cineasta César Velasco Broca, compta amb el nostre docent de l'àrea de Moda Mariano Espinosa com a artista conceptual. El passat mes de juliol, el Festival de Cannes els va concedir el Focus WiP (Work in Progress), un reconeixement pensat perquè els curts en producció o postproducció més interessants del panorama actual puguin ser acabats i llançats a nivell internacional.

Hem parlat amb en Mariano i això és el que ens ha explicat:

- Com neix la teva participació a Alegrías riojanas?

Es tracta d'una col·laboració més amb el seu director, César Velasco Broca. Ens coneixem des de batxillerat. Abans d'entrar a la universitat vam començar dirigint un fanzín de còmic i poesia juntament amb un altre amic. Llavors ja vam fer tàndem: ell escrivint i jo dibuixant alguna historieta curta. Més endavant, durant la carrera, em va demanar que li dibuixés l'storyboard i el cartell del seu primer curtmetratge en cinema. Era una història raríssima però molt divertida de dibuixar. Li vaig fer en dues tardes amb uns dibuixos diminuts i sintètics, però segons ell ho vaig narrar exactament com ho tenia al cap i, de fet, aquest curtmetratge (Kinky Hoodoo Voodoo) és exactament com el vaig dibuixar.

Després he continuat dibuixant storyboards i/o concept art de molts dels seus projectes, alguns realitzats (La costra láctea, Nuestra amiga la luna, Alegrías riojanas) i altres que es van quedar en projecte (Hey you Mary Lou o els llargmetratges Noches transarmónicas i Imperio y Aurora). A més, vaig il·lustrar el seu poemari Un piso en propiedad. Així que va ser una cosa natural que es posés en contacte amb mi per aixecar el projecte Alegrías riojanas. També va donar la casualitat que em va enxampar mentre llegia La divina comèdia de Dante, amb el que (curiosa sincronia) quan em va dir que la seva nova pel·lícula transcorria en gran part en un purgatori medieval, em vaig tirar de cap.

Foto del rodatge del film (Font: La Rioja Film Commission)

- En què ha consistit el teu treball com a artista conceptual del curt?

Doncs han estat diverses funcions. Primer, visualitzar personatges; després, realitzar el concept art; i, finalment, alguna tasca gràfica extra com recrear/restaurar vinyetes de còmics clàssics de Bruguera per a una escena que finalment serà descartada. Tinc una carpeta amb més de 60 fulls plens de dibuixos del projecte. De tot el que he enumerat, la part del lleó se l'ha emportat el concept art i, de fet, als títols de crèdit figuraré finalment com a artista conceptual. Són 57 dibuixos que defineixen el gruix del curtmetratge i part del que seria la seva continuació, bé en llargmetratge o en un altre curtmetratge.

La veritat és que ha resultat un híbrid entre l'art conceptual i el l'storyboard: massa dibuixos per ser art conceptual però no els suficients per ser un storyboard; alguns poc acabats per tractar-se d'un concept però tots molt més acabats del que correspon a un storyboard cinematogràfic. Una altra característica en la qual difereix de l'art conceptual clàssic és que estan completament realitzats en llapis i en blanc i negre, la qual cosa casa molt bé amb l'atmosfera d'aquest film, rodat també en B/N. Uns certs dibuixos tenen alguna nota de color, i esperem que així apareguin a les escenes corresponents de la pel·lícula, una vegada acabats l'etalonatge i la postproducció.

Haig de dir que treballar amb en César em resulta molt fàcil perquè jo conec perfectament el seu món i ell les meves característiques i punts forts. Té molt clares les seves idees visuals i, moltes vegades, jo em limito a visualitzar al paper allò que ell té al cap.

Les il·lustracions d'en Mariano combinen concept art i storyboard

Alegrías riojanas és un curt de ficció que combina molts gèneres. Com vas aconseguir plasmar-los tots en el teu treball?

Bé, és difícil definir el gènere del film. Reuneix trops de la fantasia, de la ciència-ficció, del noir fins i tot… però està integrat en un tot per sobre d'aquests gèneres, i potser té més a veure amb el "surrealisme" de Buñuel o Lynch (i ho dic així perquè ens entenguem). Segurament en César no ho definiria així, el seu gran referent és Robert Bresson. De totes maneres, us avanço que, si més endavant s'aconsegueix rodar la continuació, predominaria la ciència-ficció retro i fins i tot s'afegirien pinzellades de terror. Tinc ja acabats alguns dibuixos.

Certament, aquesta varietat de tons requereix versatilitat, sempre dins de l'enfocament realista del dibuix, ja que és una cosa que després es fotografiarà. A l'hora de fer el treball amb èxit ha ajudat molt la connexió que tinc amb en César d'interessos diversos però compartits, i sempre és una motivació extra dibuixar coses que et resulten interessants i divertides de plasmar. Compartim molts referents cinematogràfics i literaris i bevem dels mateixos còmics. Això m'ajuda a compartir el seu entusiasme per l'ambient fílmic que està desenvolupant en tots els seus matisos. També ajuden, com no, tots els referents gràfics que en César aporta. Ell és tan dissenyador de producció com jo, encara que després jo sigui el manetes que ho plasma. I també contribueix el fet que, encara que es barregin gèneres, l'atmosfera i el clarobscur de la pel·lícula tenen una certa unitat.

Un dels paratges dibuixats pel nostre professor

El curt s'ha rodat gairebé íntegrament a diversos llocs de La Rioja. Vas tenir en compte la localització a l'hora d'elaborar el concept art, l'storyboard, etc.? De quina manera?

Totalment. El cinema d'en Velasco Broca està molt vinculat a les localitzacions, moltes vegades són aquestes les que li faciliten la inspiració per generar històries que es desenvolupin en elles. Per tant, en César ja tenia decidides i fotografiades la major part de localitzacions. En molts dibuixos uso com a referència aquestes fotografies per dibuixar l'entorn, mentre que els personatges els dibuixo completament de memòria. Això m'ha facilitat en gran manera el poder fer un treball més precís.

Quan en César no tenia la localització decidida, sobretot als interiors, buscava fotos que em donessin una idea aproximada de com li agradaria que fos el lloc. El director marca molt com vol el resultat visual, però amb el grau de compenetració que tenim, això no resulta cap inconvenient, sinó un avantatge per a mi.

Dins d'un projecte audiovisual com aquest, el disseny de producció evoluciona a mesura que avança el rodatge o és una cosa inalterable?

Evoluciona, evoluciona. Moltes parts estan quedant molt fidels als meus dibuixos, però sempre es produeixen canvis. Cal tenir en compte d'una banda que jo vaig fer tota la tasca gràfica just després de l'escriptura del guió, i abans que entressin disseny de vestuari o direcció artística, que sempre aporten coses. I, d'altra banda, hem treballat amb un pressupost ridícul, uns 45.000 euros per a un migmetratge que durarà entre 30 i 40 minuts i conté algun efecte especial i diverses criatures i extraterrestres que no són barats de fer en físic. Això determina que a vegades s'hagin de canviar coses per no sortir-nos de pressupost.

Respecte a la visualització de personatges, diversos dels actors definitius no són els que vaig dibuixar, va caldre canviar el disseny d'un "alienígena" perquè el disseny original era prohibitiu i el vestuari també ha canviat. Però pel que fa al concept art, haig de reconèixer que ha quedat molt fidel als meus dibuixos, sobretot en exteriors. Així i tot, alguns dissenys d'interiors s'han canviat, en diverses seqüències la posició de càmera és diferent i hi ha alguna escena que s'ha suprimit i altres que s'han afegit. Això últim moltes vegades ho va decidint el director durant el rodatge o en el muntatge. Per a ell, els projectes són una cosa viva i en contínua transformació i, encara que tingui una guia precisa, mai és tancada i sempre està obert a canvis.

El disseny de l'alienígena ha estat un dels reptes del projecte

Explica'ns com ha estat en aquesta ocasió la relació entre en Velasco Broca i tu a l'hora de donar vida a la història i als seus personatges.

Sempre em dona a llegir el guió primer i després ens reunim per buscar referències gràfiques i fer els primers esbossos. Respecte als personatges, en tractar-se d'un projecte tan heterogeni la seva procedència és d'allò més diversa. El diable ja havia aparegut a Nuevo Altar, el seu anterior curtmetratge; l'alien originalment era un disseny que vaig fer per al projecte descartat Noches transarmónicas; als soldats medievals els vam posar originalment uniformes extrets de El Cid d'Anthony Mann (encara que finalment els seus uniformes van sortir d'una associació de La Rioja que col·leccionava parafernàlia medieval i renaixentista); per a l'eremita la referència va ser Simón del desierto de Buñuel, o un dels personatges contemporanis era un imitador de Camilo Sesto que viu a Logronyo (i al qual, llàstima, el director no va poder convèncer finalment perquè formés part del càsting). És a dir, pels dibuixos partim d'uns referents molt marcats que després van anar evolucionant. Respecte a les escenes de la història, mentre en César me les explica sempre faig primer amb ell uns croquis amb la composició i, després a casa, a partir d'aquests croquis i de les referències gràfiques que anem triant per a cada seqüència, les dibuixo ja de manera detallada.

Vaig treballar dues tandes de dibuixos: quan va arrencar el projecte al setembre de 2018 vaig fer la visualització de personatges i el gruix del concept art del curtmetratge. I un any després, a l'octubre de 2019, algun concept i personatge més del curtmetratge i uns quants dibuixos que ampliaven la història per intentar convertir-la en llargmetratge. Finalment es va aconseguir finançament per al curtmetratge però no per al llargmetratge i, després de mig any de retards per la COVID, es va rodar al setembre de 2020 i primavera de 2021. Per a mitjans de setembre estarà finalitzada una primera versió de gairebé 30 minuts. Veurem si és la versió definitiva o s'amplia amb alguna escena més. Crec que és a partir dels 30 minuts que es considera migmetratge, així que és a la frontera entre els dos formats.

El director César Velasco Broca durante la seva visita a Canes

- El Festival de Canes us ha concedit el Focus WiP. Què suposa per a l'equip del curt aquest suport en un rodatge condicionat per les restriccions de la pandèmia?

Doncs és una finestra d'oportunitat i de visibilitat per al projecte. Quan es va presentar a Canes, mitjançant un tràiler i un dossier que incloïa tots els meus dibuixos, va ser el projecte que més va agradar i així ens el van premiar. Encara no s'ha materialitzat en l'econòmic, però confiem que així sigui. Perquè, com bé apuntes, les restriccions de la pandèmia van dificultar el rodatge i van contribuir al fet que s'acabés el pressupost sense rodar algunes escenes, que si les podem afegir optimitzaran el resultat. Ara l'objectiu és que, una vegada acabat el film, es pugui estrenar també a Canes (no és tan senzill, cap dels cinc Focus WiP anteriors s'ha estrenat allà) i que l'interès suscitat contribueixi a facilitar el finançament dels futurs projectes d'en César Velasco Broca.

- I, ja per a acabar, ens centrem exclusivament en tu. Explica'ns quin significat dones a les belles arts i com defineixen la teva visió del món.

Bé, quin salt acabes de fer! És una pregunta que respondria de manera diferent depenent del moment de la meva vida. No és el mateix quan vaig acabar la carrera i vaig (sobre)viure uns anys de la pintura, principalment a base de premis i beques, que ara que em dedico a l'ensenyament a jornada completa i fa anys que tinc l'obra pictòrica parada, encara que no paro de dibuixar. Em dona la sensació que quan has practicat una disciplina artística i has intentat desenvolupar (amb més o menys èxit) una obra amb un estil nou i diferent, valores no només allò pragmàtic i utilitari, sinó també allò artístic, allò bell, i desenvolupes no únicament allò tècnic i estètic, sinó també el pensament lateral i una certa intuïció creativa.

Encara que potser no és així, una cosa que noto en les noves generacions és que tenen un talent innat per allò l'estètic però els costa més allò creatiu, entendre i jugar amb els conceptes que vertebren l'estètica i la compressió de la qual és necessària per fer-la evolucionar. O pot ser simplement que les noves eines tecnològiques i una educació cada vegada més visual accentuïn aquesta dicotomia que sempre ha estat aquí.

Autoretrat de Mariano Espinosa

No et perdis la web del nostre professor per saber més d'ell i conèixer la seva obra.