Marcel·lí Zuazua, director del nostre Màster Oficial en Creació i Desenvolupament de Projectes Digitals i conseller delegat d'Herraiz Soto, ha concedit una entrevista per a la revista Yorokobu en la qual dóna algunes claus perquè els dissenys digitals compleixin la seva missió d'emocionar. Compartim les seves interessants reflexions:

Cal embellir l'entorn digital

Fa temps que va quedar enrere el debat a favor o en contra dels canvis tecnològics. Les noves tecnologies ja no són tan noves i ara, si per ventura, s'enfronten, després de l'acceptació, a un relatiu fastig per part d'algunes persones que, saturades d'estímuls digitals, intenten retornar a l'analògic o artesanal tant com puguin.

Marcel·lí Zuazua, director del Màster Oficial en Creació i Desenvolupament de Projectes Digitals de LCI Barcelona i conseller delegat d'Herraiz Soto, no creu que les persones s'estiguin cansant de les pantalles, però admet que «hem d'aprendre a utilitzar-les» per ser conseqüents amb la velocitat del canvi. «En aquest canvi també caben tot tipus de moviments contracorrent, i no solament caben sinó que em semblen necessaris. Tota revolució deixa enrere aspectes de molt valor, i en l'artesania hi ha molt d'essència de les coses que no hem de perdre».

Marcel·lí Zuazua creu que ja hem deixat enrere aquell debat sobre si entendre i acceptar la tecnologia. «Ens hem adonat que la tecnologia ha estat clau per a l'economia col·laborativa». I posa exemples de plataformes molt valorades pels usuaris i que han aconseguit transformar mercats, tals com AirBNB, Pinterest o Skype.

Aquesta acceptació era lògica, tenint en compte altres exemples històrics de rebutjos inicials: «Quan en els anys 20 les bandes de jazz americanes van començar a tocar les primeres guitarres elèctriques, van rebre dures crítiques per part de molts músics. I avui dia, qui creu que no es pot emocionar amb una Fender Stratocaster o una Gibson Els Paul?». El professor completa així la seva comparació: «el rock és una gran escola de com utilitzar la tecnologia. Esforç, ambició, passió, contingut, talent, creativitat i molt focus en com fer emocionar a una audiència i menys en quant anem a vendre».

Així que, acceptat el món multipantalla en el qual ens trobem, només ens resta aconseguir que els dissenys digitals compleixin la seva funció d'emocionar. Aquestes són algunes de les claus perquè ho aconsegueixin:

– Les eines

En mà dels dissenyadors està que les eines tecnològiques transmetin idees de valor i provoquin sensacions en lloc de ser un mer aparador de les seves pròpies possibilitats. Segons Zuazua, els dissenyadors han de ser conscients que són això, eines. «Són un instrument per aconseguir el que un cerca. El nostre objectiu no és fer una demostració de la potència de les eines, sinó que aquestes siguin usades per explicar, transmetre i emocionar».

La popularització i abaratiment de les eines no és un problema per als dissenyadors professionals: «la competència és un dels grans motors de l'evolució. Quanta més cultura i coneixement tinguem del disseny, més exigència li demandarem. Benvingudes les eines que facin que la qualitat mitjana del que fem com a usuaris estimuli al fet que els professionals segueixin obrint noves finestres. Això ens ajudarà a embellir l'entorn digital».

– El talent i el treball

Ell està convençut que, encara que les eines tenen un efecte multiplicador, «la base d'un bon disseny segueix estant en el talent, que és innat, però s'ha d'entrenar, polir i treballar». Aquesta suma de talent i treball, ajudada per les eines apropiades, serà el que faci que els dissenyadors aconsegueixin transmetre.

– La interacció amb l'usuari

Per a Marcel·lí Zuazua, el disseny ha d'estar en perfecta sintonia amb l'ús. «Qualsevol aplicació o acció de comunicació es dissenya per provocar o establir una interacció. No esperem de l'usuari una actitud contemplativa. Serem capaços d'afegir aquesta capa d'emoció si som capaces de parlar en el mateix llenguatge».

D'aquí que es demandin perfils professionals com el dissenyador d'experiència d'usuari (UX), que busquen que el producte, la pàgina web, no sigui vist com una màquina sinó com una persona que vol relacionar-se i interactuar amb nosaltres. Pensar com un dissenyador de UX implica tenir coneixement de la relació emocional que tenen els usuaris amb el producte.

Per finalitzar, el professor afegeix una comesa més que han de tenir els dissenyadors: el de preservar la bellesa de l'entorn digital igual que els arquitectes assumeixen la seva responsabilitat en la cura de les ciutats. «Aquest entorn ha estat dominat fins avui per enginyers. La part gràfica no era la seva principal prioritat. El repte és apassionant: entendre millor la tecnologia per afegir-li una capa de pell».